Relationpint és un terme inventat per Cori Mercadé que associa lliurement dues paraules: relació i pintura, i dóna títol a la instal·lació que l’artista presenta convidada per  La Colecció d’art i Punt d’Investigació La Relació de Duoda. Com un llaç, aquesta obra propicia l’encontre de dues realitats que l’artista ha viscut fins ara de manera paral·lela. D’una banda el desenvolupament de la seva obra personal com a artista. D’altra banda, la seva també extensa trajectòria com a mestra de dibuix i pintura, activitat que va començar al mateix temps que els seus estudis en Belles Arts i que l’ha portat recentment a la cofundació, amb Núria Fusellas, de l’escola “BLANCDEguix”. Dos sabers i dues pràctiques que han confluit ara, no per unificar els reptes que cada una li ofereix sinó perquè, a la llum de la política de les dones, el que socialment es planteja com una disjuntiva (ser artista o ser mestra?), es viscut com un regal exquisit, un entramat de relacions singulars que són font de creació i de pensament.

Relationpint és la pintura que neix en les relacions, m’explica Cori Mercadé. De fet, aquesta nova obra s’inicia com la majoria dels seus últims projectes, això és, partint d’un intercanvi en la relació a dos entre persones dels seus cercles propers. En aquest cas, es tracta d’un grup d’alumnes adultes que des de fa molts anys han decidit pintar guiades per la mà de l’artista i que sovint l’acompanyen també com a amigues en els alts i baixos de la vida. Relationpint mostra fotografies ampliades dels fragments de les pintures d’aquestes i d’altres alumnes on ella ha intervingut directament per orientar-ne l’aprenetatge.

Que la pintura néixi en les relacions, és també, per Cori Mercadé, emplaçar-nos a pensar la pintura - com habitualment fa en la seva obra - no sols com una imatge final sinó en la seva dimensió material, històrica i cultural. A Relationpint, preguntar-se per la pintura és atrevir-se a tocar quelcom molt complexe i central en el debat contemporani com és “el gest de l’artista”. L’ampliació fotogràfica el situa sota el zoom del microscopi assenyalant-ne la seva pervivència en l’imaginari social com a signe d’originalitat i autoria. Tanmateix, de la història del gest en la pintura l’artista no es refereix als episodis més coneguts sino que rescata la noció de “repinto” que en la història de la pintura assenyalava les pinzellades amb que un gran mestre-artista retocava les obres que els deixebles preparaven al seu taller, una mena de signatura d’estil que acreditava l’autoria del  gran mestre.

D’aquest fet històric que avui quasi no en guardem memòria, Cori Mercadé, sembla interessar-se principalment en assenyalar la finíssima línia, en aquell capítol estantissa, que es dibuixa entre l’autoria i l’autoritat. A diferència però d’algunes altres pràctiques crítiques, posar en qüestió el mite de la originalitat no la porta a renunciar a parlar de l’autoria. Relationpint ens convida a preguntar-nos amb quina noció d’autoria, d’originalitat, de llibertat i d’història, treballem i mirem el món, tenint en compte el debat contemporani sobre aquestes qüestions però més enllà de la retòrica buida dels discursos.

Partint de la història de la pintura i alhora situant-se de ple en la seva pròpia, el “repinto” de Cori Mercadé es transforma en “relació i pintura”. El gest de l’artista en les obres de les alumnes esdevé signe d’un mestratge en femení, això és, pren sentit en l’horitzó que li dóna la “preciosa troballa de la política de les dones” que són les relacions d’autoritat. En el mar de pinzellades, quasi imperceptiple i alhora omnipresent, la mà de l’artista dansa de dos en dos, al ritme que va desgranant el saber de “donar i deixar-se donar per altres”. La imatge fotogràfica mostra en primer pla un desplegar-se infinit de pinzellades que s’entrellacen com signes de delicadíssims passatges, densos de vegades i airosos d’altres, el va i ve de “l’entre jo i l’altra”, de “l’entre l’altra i jo”. Pintures sellades com petites hornacines que custodien converses, mirades, gestos i paraules encarnades. La instantània ens deixa albirar les traces del moviment profund que trama la relació viva, impredecible, insondable... La caligrafia dels gestos, sinuosa de vegades, maldestre d’altres, conforma imatges reinterpretables icònicament (semblen marines, paissatges, postes de sol…). Suggerents algunes, seductores d’altres, semblen anegar-se sense por a desapareixer en el sí d’un nou gest, del blau d’un nou paissatge. A l’obra de Cori Mercadé tot succeix sempre en els passatges: entre el que veus i el que és, entre la pintura i la fotografia, entre la panoràmica i el primer pla, entre el record i la seva imatge, aquí també en el passatge que una relació d’autoritat crea entre una dona i una altra.

Cori Mercadé és artista i mestra. I per mi, també amiga. L’amiga que és mestra en mostrar-me que el temps de la pintura i el temps de la vida, el de la maternitat, el de l’ensenyament i el de la creació no són temps a “conciliar” en el sincopat terreny del dia a dia, sino “materia viva” amb la que fem obres d’art, com diu Ana Mañeru, “en el sentit que les fa la mare”.

Assumpta Bassas Vila