Què s’ha fet del meu cine NIC? Un no sap quan perd una cosa, fins que no la troba a faltar. I jo vaig trobar a faltar aquest objecte l’any 1983, en voler-lo recuperar…Jo tenia un  aparell de llauna de color gris elefant, amb una bombeta clàssica a dins (forma d’idea amb rosca inclosa, en diria jo!). Era com una capsa de sabates que s’obria pel mig, deixant veure una senzilla estructura on es roscava la bombeta i un tub per on circulava la llum…Als costats de la capsa, prop de la línia que obria en dos l’aparell, hi havia un mecanisme quasi artesanal de suport per una banda i, per l’altra, una petita maneta, activadora d’un tub rodador, a l’altre costat… Aquest simple sistema servia per posar-hi un tub de cartó de la mida d’una cigarreta, envoltat (voltes i voltes) per un fi paper semitransparent, encerat, on es dibuixaven esquemàtics ninots de colors simples (negre, blau, vermell, groc i verd…, però sobretot negre i vermell…). Aquesta casolana pel.licula feia una excursió (d’un costat a l’altre de la caixa tancada) i situava els dibuixos entre el punt de llum i el forat cilíndric de la part del davant d’aquella màgica joguina. La llum de la bombeta topava amb el paper encerat, que travessava d’un costat a l’altre la capsa, i projectava a la paret les figuretes, més o menys ampliades segons el mur fos més a prop o més lluny de l’artesanal projector. En rodar les manetes, els dibuixos avançaven per la pantalla i donaven sensació de moviment, de peripècies animades. L’aparell tenia també una llarga cua blanca que li donava vida, que la connectava amb l’endoll del món. He perdut el meu cine NIC, aquell enginyós estri, aquell projector d’il.lusions, s’ha endut a un forat negre hores jugades, pel.licules divertides i alguna d’inventada. Res no ha substituit els apretats programes dobles i triples de les historietes més inversemblants, només superades per la realitat viscuda. CINE NIC/ 043/ 099