Aquest projecte parteix del treball de documentació sobre els tondos, ornaments circulars d’un parament amb la imatge d’una maternitat, quadres rodons amb la imatge d’una maternitat que es regalava a les parteres o a les recent casades com a auguri per a una bona maternitat.

 La procedència dels tondos és difícil de determinar ja que a la forma rodona se li poden buscar moltes i molt variades procedències que es remunten als orígens de la humanitat . El tondo entès com a primera definició esmentada és del Renaixement, se sap que els artistes d’aquesta època eren aficionats a la numismàtica com a font directa de coneixement de l’antiguitat, això suposava un contacte cotidià amb el cercle que conté una imatge.

El cercle és també símbol d’allò etern , infinit, absolut, és per això la seva relació amb la maternitat i el desig de continuïtat de la vida. 

El títol “tondo o la quadratura del cercle”, la quadratura del cercle és el proverbial problema de la conversió d’un quadrat en un cercle de igual superfície, des del punt de vista simbòlic el quadrat es contraposa al cercle, el cercle és allò absolut i etern, el quadrat la terra i l’home. Significa per tant l’esforç de  passar la pròpia substància a la de la divinitat. El problema de la transformació és una al·legoria que apareix sovint en el Renaixement i que representa l’esforç per arribar a allò que és diví. A la Càbala el cercle dins d’un quadrat s’entén com a símbol de l’espurna divina en l’interior de l’embolcall material.