VIsc Amb la meva família, entre éssers excel·lents i dignes d'ésser estimats, com un estrany entre estranys.( A. Felice Bauer)
La visió de Kafka sobre la família, l'amor, el matrimoni i el sexe fou sempre extraordinàriament complexa. La seva relació amb els altres era tanmateix pertorbadora i el sentiment constant de culpa reforçava múltiples terrors psicològics. La seva escriptura és, en aquest sentit, com una sèrie de qudres il·luminats per un fulgor interior de rara intensitat i que mantenen una relació de penombra . Una escriptura més jeroglífica que alfabètica. Un complicat procés narratiu farcit d'icones reals que no són arquetips, sinó turbulències semàntiques vorejant l'intel·ligible. La proposta de Cori Mercadé prospecciona en la por i el desig del plaer com a sentiments contardictoris que regeixen el traçdel propi jeroglífic existencial. Compte enrere és el resultat de la realització diària d'una còpia , o retrat a l'oli, d'una eina de ginecologia i obstetríciadurant el periode del seu primer embaràs. L'artista pinta amb minuciositat de ritual, dia rere dia, un instrument diferent i acaba el treball amb el naixament del nen. El resultat són 52 petites imatges en blanc i negre que se'ns mostren com aspectres d'una terrible soledat interior, entranyada. El factor biogràfic, detonant de l'obra, parteix d'allò particular com a via per arribar a allò més general i converteix el procés , el teps de realització de les petites teles , en una catarsi contra el dolor mitjançan la sublimació de la maternitat més enllà de la sexualitat i les vivències socials. En les pintures es barreja un model de pensament racional, atent a l'observació del detall, amb una creixent irrealitat. setim com cada eina ens descobreix el gran i dolorós context de la vida, alliberant-nos, potser, del desconsol. Al final de la sèrie dels instruments terapèutics, l'artista situa una gran pintura de forma circular i policroma: un tondo que substitueix la iconografia tradicional de les madones -mare i fill- per a presentar el nen en braços del seu progenitoR. la força d'aquestes pintures és un antídot contra la debilitat-contra la comuna debilitat humana-, la indiferència de les imatges i la incapacitat de l'home contemporani. Pilar Bonet del catàleg "Cartes A Milena"