Les coses no són sempre  objectes, i la major part dels que he perdut ja no els recordo. Només em ve a la memòria un anorac que vaig perdre fa més de 35 anys: jo en tenia poc més de set, i anava d’excursió, per primer cop, amb els escoltes. Recordo que vam parar a una font, i per no mullar-lo el vaig penjar d’un arbre (que recordo molt gros, però que ves a saber...) Un cop vaig haver acabat de beure, vaig marxar corrents, i l’anorac es va quedar allà, penjat. Anava amb molta cura amb l’anorac perquè era nou; la meva mare me l’acabava de comprar, precisament per poder anar d’excursió. Era un anorac d’aquells que gairebé ja no s’en veuen: era fosc, segurament blau, i com encarcarat. Era d’alguna fibra artificial, del tipus nylon, aboatinat, i amb costures que subjectaven el folre; tot plegat, la fibra més aviat rígida i les costures, li proporcionaven un encarcarament que, segurament, hauria afavorit que anorac s’aguantés dret a terra. No sé si aquesta descripció és suficient pel teu propòsit. Per si de cas t’en suggereixo una altra. Fa anys vaig viure poc més d’un any a Madrid, en un pis de la Plaza Mayor. Era un quart pis, sense ascensor, d’un immoble bastant destartalat en procés de rehabilitació; era un pis magnífic, amb dos balcons que donaven a la Plaza Mayor. Com a finca antiga, els sostres eren molt alts i això havia permès que el propietari fes un parell d’altells a un parell d’habitacions. Una d’elles era la meva. Era una habitació amb dues portes i una finestra petita i molt alta. L’altell era de fusta, amb escala també de fusta, que girava al voltant d’un tronc d’arbre, polit, recargolat però llis, blanc i sense escorça. La barana de l’altell, i el passamà que l’unia al tronc, era una corda gruixuda, de pita. Un cop dalt de l’altell no et podies posar dret del tot, però tampoc no calia: només hi havia el matalàs, per dormir, i el finestrot per ventilar l’habitació. Sota l’altell hi tenia el despatx: una taula, unes lleixes i una tauleta auxiliar amb l’equip de música i el telèfon.  Tot això era només per parlar-te del tronc. TRONC/ 017/ 018