Joana Hurtado. Crítiques. Revista Time Out Barcelona. 23-29 maig 2008. Pàgina 33.
No se sap si són onades o muntanyes. De fet és només la Nostra imaginació la que converteix l’abstracció minimalista dels dibuixos de Cori Mercadé en l’horitzó d’un paisatge que creiem real. El referent és per tant imaginari, i el procés de creació ho confirma. Perquè si anteriorment partia d’una idea i d’un patró predefinits, ara és dibuixant que l’artista troba el motiu de dibuixar. D’aquí el títol de la mostra, on el registrar evoca tant la inscripció que deixa empresa com la recerca, l’exploració d’un camí que es crea a mesura que es fa el recorregut sense deixar de fer paisatge. Es tracta doncs d’un registre gràfic, nascut de la voluntat de deixar constància d’un traç, un senyal que pot ser el del llapis però també el d’un cos que s’endinsa en una investigació que té lloc sobre el paper. Deixant de banda els trenta-cinc dibuixos de poc més d’un pam de llarg que s’encadenen formant un fris successiu al llarg de mitja galeria, els dos murals de fins a vint metres que ocupen l’altre meitat impedeixen una visió de conjunt. I això tant per l’espectador com per a l’artista, que es veu obligada a treballar quasi a cegues, capbussada en un procés que avança sense saber ni on ni com acabarà. Com en l’escriptura automàtica, no importa el sentit perquè no hi ha una sola direcció. Entre aquest vertigen provocat per la immensitat del paper en blanc i la distància que ens demana el traçat irregular que el parteix per la meitat, hi ha un minuciós treball que barreja carbonet, llapis i tinta. D’aquesta manera, les línies es transformen en una boirina amorfa on es fonen una gran varietat de tons i de textures. Potser per això se’ns fa inevitable relacionar aquesta sèrie amb els dibuixos mòbils de l’artista israeliana Michal Rovner, que a base d’analitzar els significats de la frontera es situen i ens situen a la frontera dels significats. Utilitzant diferents tècniques artístiques -entre la pintura i la cal·ligrafia i el vídeo- Rovner aconsegueix la pèrdua definitiva de definició. I així és com els Fields de Rovner comparteixen amb els Registres de Mercadé aquesta ambigüitat entre l’abstracció i el realisme, entre un paisatge somniat i un dibuix canviant que tan bon punt fa onades com muntanyes. Tota una experiència, mínima, sí, però no per això menys punyent.