Aquesta obra ha estat exposada al Honiton Festival (Exeter, Anglaterra), al Museu Episcopal de Girona i a la seu de “Sa Nostra” a Palma de Mallorca. Projecte dut a terme durant un període de 6 mesos durant els quals vaig realitzar fotos a les fotos dels cementiris de totes les localitats on vaig anar. Aquestes fotos, col·locades a la intempèrie, sofreixen variacions en la seva coloració. Basant-me, doncs, en aquestes variacions vaig realitzar un paisatge per a cada foto executat exactament amb els mateixos colors que conformen cada fotografia. La peculiaritat de cadascun dels paisatges és que, a banda del paral·lelisme cromàtic, se’n poden trobar d’altres també formals. En cap d’aquests paisatges es pot trobar res que faci pensar en alguna presència humana. Finalment es reprodueixen les fotos a la mateixa mida dels quadres i són exposats per parelles, conformant a la vegada una única imatge. Els retrats, encara que la foto sigui vertical, es col·loquen horitzontals, forçant així una lectura cromàtica i abstracta del retrat. És el retrat que es força cap al paisatge i no el paisatge cap al retrat. Quant el títol, fa referència al terme “natura morta” en anglès, l’únic dels gèneres pictòrics que no és present en aquesta obra, ja que es tracta de paisatges i retrats. Pronunciat, “still life” es pot confondre amb “still alive” (“encara és viu”).