Aquesta obra ha estat exposada a la galeria Alejandro Sales (Barcelona) i a la sala d’exposicions del Centro de Arte Joven de Madrid. Divuit tondos i en tots ells apareix una maternitat. La mare ens dóna l’esquena suportant la criatura. El tondo número dinou és una caritat (virtut sovint representada com a maternitat múltiple, una mare amb dues criatures). La disposició a la paret dels formats rodons no és en filera, sinó que simula un conjunt de taques vermelles de distribució aleatòria. Només un dels tondos no és cobert amb un metacrilat vermell, el número 19 o caritat. La idea de l’anticomposició, mare d’esquenes amb un nen de cara, parteix d’una manera de concebre la col·locació de les figures postfotogràfica. Es tracta d’una col·locació casual sense un estudi previ que categoritzi la relació entre les figures. En un principi la fotografia emula aquesta categorització, com una lògica de continuïtat de la manera de compondre històrica i també per una impossibilitat de trencament ideològic. És per això que es pot parlar d’anticomposició; la col·locació respon a la instantània fotogràfica.